NICOLES RIAL CALLIERI_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER
La mort estava esperant per emportar-se la seva recompensa, com una aranya desitjant que algú caigués al parany, però ella no s’havia adonat de les intencions d’aquesta. Si ho hagués intuït, hauria sabut el poc temps que li quedava, com un grapat de sorra que es va escorrent entre les mans fins que només queden uns quants grans. El metge, com un pou negre, va anar engolint tota aquella esperança que quedava a l’interior del seu cor. Li va anunciar que la malaltia era terminal i la mort, l’única solució. Des d’aquell moment va deixar tot allò que li impedia ser lliure i va comprendre que si no se’n lliurava ara no viuria mai la seva vida.