MERITXELL PIRES RAMÓN_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER
Just en aquell moment se’m va parar el cor i el vaig veure allí, assegut al seu lloc al bar de la meva tia. Estava jugant a cartes molt content, de lluny, se’l veia feliç. Em va dir que m’apropés i ho vaig fer. No pensava veure’l de nou amb el seu xandall i aquella alegria que transmetia. Vam estar una estona parlant i va ser en aquell moment quan em va dir: ”Sé que ho pots fer, tan sols has d’obrir els ulls i superar-ho.” I, de sobte, vaig sentir un soroll estrany, era l’alarma i em vaig despertar. Mai més va tornar amb mi i va ser la seva manera de dir-me l’últim “adeu”.