Simon?

SOFIA ANTONELLA MAIDANA_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Ja fa uns mesos que en Simon actua d’una manera rara. La gent, quan passa pel nostre costat, em mira bocabadada i es tapa el nas de la pudor. Què és aquesta ferum? En Simon ja no es banya, ja no menja, ja no parla, no sé què fer amb ell. Sembla un nen, he de fer tot jo! Fins i tot, donar-li el seu llibre o ajudar-lo a moure’s perquè és incapaç. És estrany, això passa des de fa tres mesos. La nit anterior al seu gran canvi, tot era normal: vam sortir a passejar, estava animat i vam prendre gelat. La meva germana em diu que el deixi en pau però no entenc per què… Realment, soc molt incapaç d’acceptar que en Simon ha mort fa tres mesos.

La nena del coma

CARLA LECHUGA QUINTANA_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Intento parlar però no puc, intento moure’m però no puc i, a sobre, sento el meu propi eco quan enraono. La gent que em ve a visitar només veu una nena pàl·lida que porta mesos immòbil al llit com un vegetal. Necessito dir als altres que, tot i que no puc obrir els ulls, puc veure i sentir el que diuen. Això m’estressa, que pugui escoltar-los però que ells no puguin sentir ni un “estic bé” dels meus llavis. Recordo els moments feliços viscuts amb la gent que m’estima, no per posar-me trista; al contrari, perquè són aquests records els que em donen força per lluitar, per tornar a gaudir de la vida amb els meus éssers estimats.