MIREIA FERNANDES CASTRO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER
Tots naixem amb un desig, una meta o una aspiració i jo no en seria l’excepció. Cal destacar i no ser un més, o això em deia el meu avi. Era una persona admirable i un bon advocat. Volia seguir els seus passos, però volia fer un pas més; jo seria el millor advocat. Tot anava bé fins que un dia em va tocar un cas complicat. Si el guanyava aconseguia la portada i, si el perdia, acabaria com la resta, sent un més. El cas es tractava d’una noia que es veia molt innocent. Un cop tancat el cas em vaig adonar que l’havia jutjada malament, era tota una criminal. Vaig guanyar el cas i la van condemnar a vint anys de presó.