INÉS FERREIRA BARBEITOS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Te’n vas i em deixes un buit que ningú pot omplir. Em quedo esperant que quan tornis portis alguna cosa que em faci encara més feliç! Però quan tornes vens destrossat en mil trossos, una vegada i una altra em toca tornar a començar, a construir. Prefereixo l’amor que guardo per mi sense compartir-ho amb ningú, l’amor que em fa sentir viva, no el que busques tu i et rebutja. Per què no deixes que sigui jo a decidir com vull viure els meus sentiments? De vegades t’oblides que tu ets jo. Per què vas i t’entregues quan jo només vull una aventura? Per què no pares de somiar quan és un desig i res més? I ara què faig? Encara ets meu, cor?
Caracteres: 710 | Palabras: 135 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1