Connexió darrere d’una novel·la

SAIOA ALIEU BALLESTÀ_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola, sense ningú a qui estimar. Ja no sé què fer per no sentir-me així, però sé que aquí dins tancada i aïllada la meva vida no serà mai millor. Penso com seria tenir algú al meu costat… Em desperto cada matí pensant i imaginant com de diferent podria ser la meva vida si sortís al carrer i em deixés sorprendre, però no puc. Miro pel balcó cada dia a la gent, un dia m’animaré a baixar… Finalment el dia ha arribat. Estàs assegut en un banc. Llegeixes una novel·la romàntica. Casualment, aixeques el cap, una mirada ens connecta, una mirada escriu el nostre final.

Les estacions

BIEL ALAÑA GARRIDO_S3A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Surto al jardí a la primavera i veig com les plantes treuen el cap i tot està acolorit. El paisatge és una paleta viva i els ocells canten de fons. Surto al jardí a l’estiu i veig les plantes marcides i assedegades, amb el cap cot demanen ser regades i cuidades. Surto al jardí en plena tardor i al jardí i veig com els rajos de sol acaronen la gespa. Les plantes estan cansades, comencen a sentir el fred a les arrels. Surto al jardí a l’hivern. Silenci. La neu cobreix el jardí i les plantes esperen un nou renaixement.