Dia: 19 de desembre de 2024

HÉCTOR RODRÍGUEZ GÓMEZ _3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot va començar una nit fosca d’estiu en un hospital. Jo era molt petit, només tenia sis anys, no sabia què passava. Els metges s’havien emportat la meva mare a una habitació. El meu pare era amb mi esperant molt nerviós i preocupat. Van passar minuts, hores, i jo ja estava cansat d’esperar. L’ambient era tens i tot estava en silenci, fins que la porta es va obrir i els metges van sortir, i ens van deixar entrar a dintre de l’habitació, on era la meva mare. Quan el meu pare i jo vam entrar a l’habitació em vaig sentir molt feliç. Als braços de la meva mare hi havia una nena molt petita i desconeguda, la nova membre de la meva família. 

GISELA ESPARZA MUÑOZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

M’aixeco en un país estranger, no sé on soc. Miro al meu voltant, hi ha molta gent, soc en una pista. Miro el marcador que hi ha, punt de partit a favor. Ja sé on soc! Estic tremolant, busco suport d’alguna cara coneguda, res, no trobo a ningú. El cor em batega a mil, és punt de partit i trec jo. Amb tota la meva valentia, tiro la pilota enlaire i… “OUT”. No pot ser! He fallat! Ara tinc molta més pressió, em queda una oportunitat. Veig com a la meva contrincant se li escapa un somriure. Torno a mirar… sí! La meva mare és allà. Agafo ben fort la raqueta, inhalo, exhalo, llenço la pilota i… “ACE”. Sí, partit a la butxaca.