Dia: 23 de desembre de 2024

Vicky Galeran_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Semblava que anava a ser un dia perfecte, dia solejat, neu dura, feia fred, però podia estar sense jaqueta i els entrenadors estaven de bon humor. Vaig deixar caure els esquís sobre la neu, me’ls vaig posar i vaig tirar cap a la cadira. Mentre pujava, podia sentir els meus companys picant els piquets, era un soroll tan perfecte, em relaxava. A l’arribar a dalt em vaig dirigir cap a la sortida del traçat, em vaig preparar, em vaig cordar les botes, vaig dir el meu nom per la ràdio i vaig tirar. Cada cop sentia més el cansament a les cames, però m’era igual, em sentia còmoda, estava gaudint la meva primera baixada del dia.

ANAÍS AMIGÓ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La nit del 24 de desembre, sentia aquells nervis mentre decorava l’arbre de Nadal amb la família. Preparava unes galetes, un got de llet, xocolatines per al pare Noel. Anar a dormir d’hora perquè arribés el moment, com més aviat millor. Era impossible, no aconseguia adormir-me. Esperava sentir-lo, trobar pistes o petjades al menjador. Despertar-me l’endemà d’hora per veure què m’havia portat. Fer trampes i obrir el regal, després tornar-lo a tancar perquè no se n’adonessin. Aquella era la meva jo de la infància que esperava tot l’any aquella època. La raó és que quan som nens tenim una il·lusió que mai tornarem a experimentar.