Dia: 27 de desembre de 2024

NIHAD RUCHDI EL MOHMOUH_3ème F Lycée Comte de Foix

Ens coneixem des de ja fa anys, però no va ser fins aquest estiu que vam començar a parlar, dia i nit. Cada dia sense descans, però em té confosa, a vegades era molt afectuós, però altres bastant distant, em tenia pensant cada nit. M’agraden els seus ulls, els seus cabells, el seu somriure, m’agrada ell… Però només el puc veure a les fotos que m’envia, la distància és el pitjor. Pensava en ell a cada hora, a cada classe, no deixa concentrar-me mai! De sobte, un dia em va dir: “Tinc moltes ganes de veure’t”, i em vaig emocionar, em vaig il·lusionar molt, però vaig recordar que no el podia veure fins a l’estiu que ve…

Clàudia Soldevila Sardà_3ème F Lycée Comte de Foix

El Joan era un senyor de noranta anys i era bastant peculiar. No sabia llegir ni escriure, però es passejava sempre per la plaça a les cinc amb un diari a la mà. Un dia estava sortint del seu habitatge i es va trobar a terra una carta amb un sobre molt brillant. L’home el va obrir i a dins hi havia un text molt llarg. Com que no sabia llegir, va pensar que era una carta d’amor, ja que aquell paper platejat era tan bonic! Va sortir de casa dirigint-se cap a la plaça, disposat a trobar el seu amor. No hi havia ningú. Va sentir un soroll darrere seu i algú el va disparar al cor. Sarcàsticament, podem dir que va morir del cor trencat.