La trucada

DÍDAC MOLINA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Recordo el dia en el qual em van trucar des de comissaria. Eren les cinc del matí i dormia plàcidament. Però aquella trucada em despertà, canviant-me la vida. Mon pare i ma mare havien mort en un accident de cotxe. Havien mort xocant contra un camió que anava massa ràpid i van impactar en un revolt. Sí, just aquest matí. Ara, miro als peus i observo el terra, dec estar a uns vint metres, els suficients per sentir la pau i la tranquil·litat. Aguanto els peus sobre el balcó del sisè pis esperant que el cervell em respongui, tinc vertigen. Respiro profundament i conto 3, 2,1. Recordo la trucada despertant-me al matí,

La mort del meu germà

IRIS VIEIRA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ha estat tant de cop, no sé què fer, és el meu millor amic, company de vida i germà. Ja no hi és. Estic tan devastat! El meu món s’ha apagat en un tres i no res. Estic processant el que acaba de passar. El meu germà ja no hi és. No hi haurà riures, ni baralles entre nosaltres dos. Està tot tan en silenci sense la seva presència. On soc? Estic tranquil on soc, des d’aquí el veig molt trist i jo estic molt avorrit.  Aquí a dalt tot és tan buit… Sense el seu bon humor i les nostres partides als videojocs… I si li envio un senyal? Què és això? Algú està jugant amb mi al videojoc! Ei!, està fent la mateixa puntuació que el meu germà.