Dia: 5 d'abril de 2025

Dan Castillón Ruiz_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Mentre caminava pels carrers de Grècia, vaig trobar-me un home d’avançada edat que estava assegut en un banc, sol i amb un bastó. Afirmava ser Sòcrates, cosa que em feia bastanta gràcia ja que estava mort, no? “És una llàstima que un home es faci gran sense veure la bellesa i la força del seu cos”, em va dir amb cara melancòlica. Jo estava confús, no sabia què em volia dir. Vaig pensar que eren bogeries. Mentre el mirava, un altre home em va cridar: “Amb qui parles?” Vaig tornar a mirar el vell, però havia desaparegut. El seu aspecte i la seva forma de parlar em van fer venir una imatge al cap: el meu avi. Em vaig posar a plorar.

Alba Havet Mingam_3ème G

LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, una dona va descobrir una sala secreta al costat de la seva habitació. Quan hi va entrar, va trobar un llibre que no havia vist mai de la seva vida. El seu nom estava escrit. La dona va obrir-lo i va veure la paraula “vella”. No entenia res i el va ensenyar a la seva mare. Quan el va obrir la seva mare, l’escriptura havia canviat i deia “explosió”. Les dones no van tenir por, però van deixar el llibre. Poc temps després, la mare va morir a causa d’una explosió a la seva ciutat. La dona va entendre que el llibre predeia el futur. Contenta, va pensar que moriria de vella. Una setmana després, una vella la va atropellar.