Dia: 6 d'abril de 2025

Laia Solé Tarrés_3r B COL·LEGI MARE JANER

Mirant a través de la finestra, observo el paisatge. El pare condueix, la mare es distreu amb el mapa i el meu germà dorm amb els auriculars posats. Estic molt emocionada. Anem al poble on va néixer la meva mare. Allà em retrobaré amb els meus amics, sortirem de nit fins tard, com cada any i… m’adormo. Somio que dono voltes i voltes molt ràpidament enmig d’un cel de llums. PUM! Ja hem arribat? Intento obrir els ulls, però em pesen les parpelles. No em puc moure. On soc? Sento veus, però no entenc res. Què ha passat? Poc temps després, vaig poder començar a obrir els ulls molt lentament. Una olor estranya. Un llit diferent. Un somni? 

Judith Jaen Romero_3r B COL·LEGI MARE JANER

L’altre dia vam fer un sopar familiar magnífic. Fins i tot els oncles, que sempre discutien, reien i parlaven en secret. Tornen a estar enamorats, vam pensar. De sobte, l’avi es va quedar adormit i cadascú va marxar a casa. L’endemà vam rebre la notícia, l’avi era mort. Tots estàvem molt tristos, menys l’àvia, no sabíem per què. En anar a casa els oncles, vam veure que havien desaparegut. És curiós, ells van ser els últims a sortir de casa, va dir el pare. La policia va anar a casa dels avis i allà hi havia també els oncles, sense vida. No van resultar ser els últims a sortir de la casa. Havia estat l’única que no n’havia marxat.