Dia: 24 d'abril de 2025

EDITH DA SILVA RODRÍGUEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Un autocar. Una nena. Cinc nois. Tres noies. Una paraula. Un cervell. Una memòria. Una nena amb personalitat. Una nena amb una vida. Amb una vida envejable. Una paraula que es torna una frase. Una frase que es converteix en una història. Una història que es transforma en l’obstacle d’una vida. Un cervell diferent. Un cervell amb unes capacitats increïbles. Un cervell on tot el que hi entra no en torna a sortir. Una memòria que emmagatzema imatges i paraules. Una memòria que recorda. Una memòria que no oblida. Uns personatges sense cor. Uns personatges sense vida, tot i que la cobren a canvi de ferir la d’una nena. 

JAN GONZÁLEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Molts cops a la nit encara m’imagino quan era molt petit.
El que més m’agradava era jugar amb els meus amics, també passar temps amb la família i passar-m’ho bé. Ara que ja soc més gran no puc gaudir d’aquells privilegis que tenia abans. Ara he de fer deures i estudiar per treure bones notes i no em vull ni imaginar el que hauré de fer més endavant. Si pogués, tornaria a ser un nen. Ho tornaria a fer per gaudir d’aquells moments. Però com que no puc, crec que hauré d’esforçar-me molt a l’escola per després tenir una feina i poder-me fer responsable de mi. Perquè… si al final la majoria de gent ha pogut, crec que jo també podré.