La història dels meus avis

JULIÀ TRASTOY_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estava jugant als videojocs i el meu amic va deixar la partida a mitges perquè tenia una reunió familiar. Llavors, vaig pensar que no sabia com s’havien conegut els meus avis. Així que vaig preguntar-li a ma mare. La història comença en un bar d’un poble de Galícia.  El meu avi estava assegut a la barra amb els seus amics i, de cop, va arribar un grup de dones, una d’elles vestida amb una samarreta rosa. Només entrar, es van mirar fixament. Aquest primer contacte visual va fer que la meva àvia s’apropés i li digués amb valentia: –Hola, acabo d’arribar al poble i estic una mica perduda, que em podries ajudar? I així es van conèixer. 

Doble realitat

NOA TESORERO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Són les 6.30 a.m. Sona l’alarma d’un iPhone nou i desperta tot el veïnat. Algú s’aixeca i es vesteix amb la nova col·lecció de Gucci, baixa les sumptuoses escales de casa seva i ni es fixa en el nou parquet. La minyona de la llar li ha servit un croissant acabat de fer i un cafè. Després, d’una revolada, algú surt pitant de casa. Bé, crec que aquesta podria ser la rutina d’una nena que viu al centre de Nova York… però no la de qualsevol ja que no tothom té aquesta sort. Jo, per exemple, des de la mateixa vorera, veig passar la meva vida entre cartrons… L’únic menjar que tinc assegurat al dia és el croissant d’algú que el llença cada matí.