Dia: 18 de maig de 2025

Mireia Sánchez Sala_3r B COL·LEGI MARE JANER

Havíem fet el cim. Desorientats, no sabíem per on continuar la ruta. Havíem perdut  la meitat del grup, incloent-hi el guia. Crèiem que podríem seguir sense ajuda, però… no va ser així. Com més a baix anàvem, més desorientats estàvem. Ens havíem desviat tant…, però l’esperança era l’últim que s’havia de perdre. Quan per fi vam aconseguir arribar-hi, sorprenentment, l’altra meitat del grup ja ens esperava. Més tard, ens van explicar que havien estat ells qui s’havien perdut en intentar seguir el camí i, en no saber per on anar, havien fet mitja la volta. Sense saber-ho, amb l’esperança intacta, havíem seguit el camí correcte. 

BLANCA PUJADAS CASAS_3r B COL·LEGI MARE JANER

Mentre nedàvem entre les onades de bon matí, un grup de gent es va apropar amb globus a les mans. Qui eren? No portava les ulleres, no veia res. La Sara i jo vam observar cap a on anaven. Es van quedar quiets amb un somriure i uns barrets un xic estranys, o això em semblava, ho veia tot borrós. Vam decidir ignorar-los i tornar a la tovallola a prendre el sol. En estirar-nos a la sorra vam notar la seva presència darrere nostre, teníem por. De sobte van començar a cantar. Resulta que era el meu aniversari i me n’havia oblidat. M’havien preparat una festa sorpresa pels meus setze anys, tots els meus amics, i la Sara ja ho sabia.