Dia: 23 de maig de 2025

JANNA TORRES LÓPEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Aquell dia, un noi comprava una rosa i va fer que recordés l’última que em va donar. Una nit que, entre la foscor, tot em semblava rosa. Però d’un dia a l’altre, aquell rosa es va tornar negra. Tant com els seus preciosos ulls. Aquells ulls que, al principi, em miraven com la rosa més bonica del món. Definitivament, m’estava anant de roses. Aquell dia estava ple de records que mai podria oblidar. Com el record de la teva rialla tan especial. Aquelles paraules que van sortir de la seva boca no paraven de ressonar cada cop més fort dins el cap. Ningú va ser capaç de consolar-me. Vaig saber que només et podria imaginar. JA

IVAN DOMÍNGUEZ HINOJOSA_3r A COL·LEGI MARE JANER

Fa tres anys, pels volts de Nadal, la família no podia retrobar-se. Nadal era cada vegada més a prop i el resultat de la prova que decidiria el retrobament no arribava. Passaven les hores, els minuts, els segons… Arribà un missatge, la podíem anar a buscar. La mare hi va anar sola. Mentre, la resta de la família esperava impacientment. Quan arribà a casa, obrí la carta amb el resultat de la prova. El vam llegir amb neguit i saltàrem d’emoció. La prova havia sortit negativa. La mare avisà la resta de familiars. Aquests vingueren ràpidament. En retrobar-nos, començà una pluja d’abraçades que reflectia un any sense veure’ns.