Una vida injusta

ADHEMAR S. ROMERO ASCONA_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

–Està boig, no confieu en ell! Ell només volia demostrar que era veritat, que l’església mentia.

–Vinga, nois, sé que esteu mentint… Si us plau, creieu-me, nosaltres no som, és ell! Va intentar treure la veritat a la llum, però ningú n’era conscient.

–Només volia que veiessin la veritat i no la mentida que deia l’església. Al final, els habitants que van veure la veritat no van dir res al respecte, no els volien matar, però n’hi va haver un que es va delatar a l’església. Al noi el van detenir, però al judici va poder convèncer el jurat perquè no el matessin. Així i tot, va estar condemnat tota vida, empresonat a casa.

El desert infinit

NOAM PERISSE PONS_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Vaig anar al desert. Vaig veure un noi i em deia: “treu-me d’aquí”, però el vaig ignorar. Em moria de set. De sobte, vaig veure un llac al fons. Em vaig posar a córrer, però no avançava. Vaig parar a descansar. Vaig començar a enfonsar-me. Vaig entendre que estava en sorra movedissa. Vaig aconseguir sortir. Vaig caminar per arribar al llac. Hi vaig arribar. Vaig començar a beure aigua. Vaig omplir l’ampolla. Dos minuts després no n’hi havia. Em vaig girar al llac, però ja no hi era. Vaig pensar que era un desert infinit de sorpreses. Vaig anar al cotxe, però no hi era. Vaig veure un noi i li vaig dir: “treu-me d’aquí”, però