Dia: 25 de maig de 2025

MATILDE ROSARIA_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Jugaven a futbol al parc, com de costum. Ella, amb el cor a mil, lluitava per guanyar contra ell, el noi que li robava els pensaments des de feia mesos. En una jugada ràpida, es va trobar cara a cara amb ell, les mirades es van creuar i, sense pensar-s’ho, es van aturar, es van apropar i es van fer un petó que va marcar aquell instant màgic. En aquell moment, el món es va detenir, quan va obrir els ulls estava en una habitació desconeguda. Era l’hospital, amb la cama enguixada i un dolor persistent. Ell, assegut al seu costat, li va somriure. “Hem guanyat?”, va preguntar ella. “El petó sí”, va respondre ell amb un somriure tendre.

ARIANNA ALVES_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Per què dos anys sembla molt i poc al mateix temps?
Perquè 14 i 16 sembla molt però 20 i 22 no tant. Perquè no consisteix en números sinó en diferents etapes de la vida. Tu i jo no vam coincidir en la mateixa etapa, i no en vas tenir prou amb ferir-me dues vegades que en vas necessitar una tercera! La tristesa, el sentiment de necessitat, la temptació d’agafar el telèfon i trucar-te o enviar-te un missatge. Les meves amigues deien que t’havia d’oblidar, però no era tan fàcil. M’agradaria dir que no et trobo a faltar, però et mentiria. Ara, sempre em pregunto el mateix: els sentiments van ser sincers o feien part del teu joc?