Dia: 28 de maig de 2025

LLUC FONT VILA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Era diumenge, no un diumenge qualsevol; aquell diumenge s’havia aconseguit que el coet més gran de la història aterrés. Eren les vuit del matí a Houston: cinc, quatre, tres, dos, un… llançament! El coet s’enlaira fins a l’atmosfera, la primera part es desenganxa i torna a terra sense problemes. La segona part surt a l’espai i es queda en òrbita. Al cap d’una estona, el coet torna a entrar a l’atmosfera, la carcassa està molt calenta, es forma plasma i entra a dins del mecanisme, però no passa res. Tot segueix amb normalitat, el coet es posa en posició vertical per aterrar al mig del mar. Ho aconsegueix i uns segons més tard explota.

EULÀLIA MASJOAN VILELLa_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Arribar a casa i enviar un missatge. Pensar en cada moment en aquella persona. És una emoció increïble que consideraves que mai et passaria, enamorar-te a través d’un mòbil. És l’única persona que et comprèn, ajuda… Et va començar a xatejar fa 3 mesos, al principi no li donaves importància, però cada cop era més intens. Un dia vau decidir quedar, tenies ganes de veure’l. Quan el vas veure amb el jersei vermell com t’havia dit, et vas preguntar, però no tenia 16 anys? Portava barba i tenia arrugues per tota la cara, moltíssimes… S’apropava a mi. El seu somriure era de psicòpata… Vull sortir d’aquí. Està arribant. Què faig ara? 

ALEIX LÓPEZ RODRÍGUEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

M’anava apropant als matolls per descobrir si hi havia algun signe de vida, em semblava molt  rar que no aparegués res, no sabia si era perquè estava en una mala zona o, en realitat, sí que hi havia alguna cosa i esperava el moment exacte per atacar-nos. Com més m’hi endinsava, més por acumulava. De cop va aparèixer un animal desconegut, el guia es va espantar i va cridar  que aquell era l’únic animal que podia sobrepassar la barrera del vestit. Va dir que correguéssim, però per a ell ja era massa tard, l’animal amb dos cops de pota va matar-lo. En acabar la seva presa, l’ésser es va dirigir cap a mi i, quan estava a punt d’agafar-me…