Dia: 31 de maig de 2025

NEREA TOMÀS FERREIRA_3r C COL·LEGI MARE JANER

Soc al tren, cap a Barcelona. Hi ha un home una mica estrany amb un maletí al seu costat. Estic nerviosa, no paro de sentir un soroll sospitós: tic-tac, tic-tac. Soc presa del pànic, però em quedo al seient. Arribem a l’estació. Aquest home baixa del tren, el maletí segueix a dins. Jo, en canvi, continuo immòbil. L’home torna corrent pel seu maletí i marxa de seguida. Veig des de la finestra com parla amb una dona que sembla ser familiar seva. Obre el maletí i en treu un rellotge. El cor se’m para, estic morta de por. El tren arrenca i noto com el cor comença a bategar més lentament i em tranquil·litzo mentre deixem l’estació enrere.

ZOEH HANRATH RODRÍGUEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

Has anat canviant. Em va fer mal. Vas oblidar-me. Vaig viure la teva malaltia com si fos meva. Estar amb tu és el millor que m’ha passat. Tot va ser tan ràpid que ni te’n vas adonar. Tot va ser diferent quan vam tornar a casa, res no va ser el mateix. No vas entendre gairebé res, o no vas poder, només el que et vaig explicar. A partir d’ara, sempre et miraré amb un somriure a la cara recordant aquell 10 de setembre que mai podré oblidar. I sovint em trobaré perduda en el temps, si tu al meu costat no hi ets. Mai ningú reemplaçarà les teves abraçades, ni carícies, ni paraules, ni mirades. Sempre tindré un racó per a tu al cor, mama.