Mes: maig de 2025

Abril Rivadulla_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Tinc tretze anys. Feia un any que era a l’institut i els nois del centre van començar a fer-me la guitza. Pensava que només ho feien de broma, però no era així. Em deien coses que només tenien relació amb el meu físic. Quan arribava a casa, anava a pesar-me per veure si no haver menjat en tot el dia m’havia fet baixar de pes. Cada cop menjava menys, feia més exercici i el meu cos s’aprimava ràpidament. Cada cop que em mirava al mirall, i veia que se’m marcaven els ossos, em sentia bé, estava complint el meu objectiu. Vaig tenir sort, i sortint de l’hospital, la vida em va donar una segona oportunitat. Ara, soc feliç sent com soc.

PAU MITJANA MIRA_3r B COL·LEGI MARE JANER

No hi ha res clar, no sabem on anirem a parar. El recorregut comença, ha arribat l’hora de partir. Les gotes d’aigua es van trobant en un rierol, cadascuna amb la seva història i el seu destí. A mesura que el camí avancen, van superant obstacles: branques, rocs i, fins i tot, revolts inesperats. A poc a poc, el rierol va prenent força i cabal. Les gotes d’aigua hem après que, ara més que mai, hem d’estar unides per arribar al final i acomplir l’objectiu. Sabem que, més tard o més d’hora, el cicle tornarà a començar. I haurem de recordar la lliçó: soles no

YALESKA ORTIZ_3r B COL·LEGI MARE JANER

La Maria portava setmanes buscant el regal perfecte per al seu aniversari amb el Carlos. Finalment es va decidir per un rellotge caríssim. El dia de l’aniversari va preparar un sopar especial i va esperar amb emoció que arribés. Quan el Carlos va entrar, ella li va donar una capsa embolicada amb cura. Ell, nerviós, la va obrir i va quedar en silenci. Després de vacil·lar, li va suggerir que obrís primer el seu regal. Ella, intrigada, va descobrir que ell li havia regalat un rellotge idèntic al seu. Es van mirar en silenci i van esclatar en riallades. Si més no, tenim bon gust, va dir ell. O som massa previsibles, va respondre ella.