Dia: 6 de novembre de 2025

ÏA RIVAS MORÁN_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Joan, seixanta anys, viu sol. Cada dia igual, any rere any. Tot canvia quan a l’edifici de davant s’instal·la una dona. Mai parlaven, només se saludaven cada matí. Un somriure, amb la mà… D’alguna manera tornava a sentir papallones a l’estómac, estava enamorat. Li va deixar un missatge a la finestra: “A les sis i mitja, per prendre el te.” Quan va arribar l’hora, es va preparar i va sortir de casa. Es va parar davant de la seva porta. “Toc-toc”, un cop, dos, tres… i res. Va anar al porter de l’edifici, va preguntar per la senyora de la quarta planta. El porter no sabia com dir-li que aquell pis estava abandonat de feia temps.

Molly Puigcercós Georgi_3r A Col·legi Sant Ermengol

En un món fosc i fred, ell, silenciós i poc conegut, ella, popular i amigable, però no feliç del tot. Veu aquells ulls blaus i brillants com el mar que la miren, en un instant tan enamorats, tan petits i en soledat. “Ets la llum que brilla en aquesta foscor”, li diu mirant-la i somrient. En un flaix tot ha canviat, passen per aquell portal invisible que els porta on estan ara. Els mateixos nens que gaudien, ara obren la porta i veuen el futur que tenen al davant. Volen passar per allà, però al mateix temps, volen tornar a com tot estava abans. Tan simple però tan complicat perquè tot està bé, tant al futur com al passat.