Dia: 10 de novembre de 2025

CARLA LARA URBANO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Fa temps, el meu germà i jo estàvem a la casa on passàvem l’estiu i vam decidir sortir amb un grup de gent del poble. Quan estàvem amb ells ens sentíem superiors, ja que els altres no tenien cases gaire grans, ni gaires diners. El meu germà es creia molt per sobre dels altres i jo li deia que no havia de sentir-se així, perquè els diners no ho donen tot. Ell deia que sí, que ho donaven tot, però jo estava convençuda que el destí li faria veure la realitat. Al cap d’una setmana, els meus pares li van fer creure que s’havien quedat sense feina. Ell no s’ho creia, però des d’aquell dia ja no es va riure més de ningú.

PRIYA JETHANI GARCIA_3r A SANT ERMENGOL

El soroll de la biblioteca es va parar en aquell precís instant. Ell, amb el llibre sobre la taula; ella, amb el boli a la boca pensava com resoldre els deures. Es van mirar. De cop i volta, tots els llibres d’amor van caure a terra, els llums de la biblioteca s’encenien i s’apagaven, els telèfons sonaven, les cadires es movien, les finestres es tancaven a poc a poc i els ordinadors parpellejaven. Tot es va parar. Alguna cosa els havia unit; potser havia estat l’atracció, potser la bellesa o fins i tot l’encant. Estava clar que tots dos s’havien enamorat, i sense dir-se res es van ajuntar perquè la vida mai més els pogués separar.