CRISTINA NAVARRO CERCÓS_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
En entrar a l’habitació era tot diferent, tot estava fora de lloc i res era el que jo tenia. Vaig trobar el meu ordinador. Estava encès i l’únic que vaig veure va ser un missatge que deia: “Ves al menjador”. Hi vaig anar, però estava tot fosc; era com si casa meva estigués encantada: les llums pampalluguejaven i el terra cruixia al meu pas. Vaig pensar que em passaria alguna cosa, que no en sortiria d’aquella i que algú em devia estar esperant en aquella sala. Estava sol a casa i ja m’estava fent idees de com acabaria. Amb por, vaig obrir la porta i l’únic que vaig trobar van ser els meus amics darrere d’un pastís dient-me felicitats.