Dia: 24 de novembre de 2025

ORIOL SOARES CLOSA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Cada tarda jugava amb nosaltres i als matins quan anava a l’escola fèiem una lluita contra els soldats blaus. A les nits no podíem fer soroll així que cada exèrcit feia el seu pla per atacar. El cap de setmana es passava tot el dia jugant amb nosaltres, però a l’hora de dinar, quan la mare deia d’anar a taula, ell hi anava corrent, i aprofitàvem per descansar. Fins que un cap de setmana a l’hora del descans, ell va pujar a agafar una cosa. Els vigilants van avisar i tothom es va posar al seu lloc, excepte un que no va sentir l’avís. Quan ell va arribar, el soldat s’estava movent. Ell el va veure, el va agafar i se’l va emportar. 

HAITZ SANTAMARIA PONS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic al prat tranquil i decideixo estirar-me. De cop surto del meu cos i em veig estirat a terra. Pujo sense parar, estic veient els núvols i els travesso i continuo pujant. Surto de l’atmosfera i passo al costat de tots els planetes, les estrelles, els asteroides. De cop m’aturo i començo a baixar a tota velocitat, passant pels planetes i arribant a travessar l’atmosfera, els núvols i sobtadament entro al meu cos de nou. Veig els meus ulls, el meu cervell. Hi entro i tot és fosc. No hi ha res, només una foscor immensa que mai no arriba al final i el camí acaba. És el final de la vida.