Dia: 25 de novembre de 2025

MERITXELL FONT PARRA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Hola, avui som dissabte, i ja he acabat de fer els deures. Miro el mòbil, i veig que m’ha arribat un anunci on posa que aquesta tarda faran sardanes a Andorra. Penso… no serà que estic somiant! Recordo aquells estius, de cada any al poble dels meus avis, on cada dilluns la plaça s’omplia de gent. Els avis que havien ballat sardanes, somreien en veure els joves sortint a la plaça per donar-se les mans entre ells, per formar una rotllana. De cop la meva mare em ve a despertar… i penso, doncs sí que estava somiant, ja trobava estrany que fessin sardanes a Andorra. Estaria bé que organitzessin cada mes alguna ballada de sardanes.

DAPHNÉE DUBUFFET LÓPEZ DE CASTILLA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

En un petit poble envoltat de muntanyes, vivia jo, apassionada pels estels. Cada nit, m’asseia a la finestra amb un telescopi antic que havia heretat del meu avi. Somiava viatges per l’univers i desconegudes galàxies. Una nit, mentre observava el cel, vaig descobrir una estrella que brillava amb una intensitat inusual. Intrigada, vaig decidir que havia de seguir el seu camí. Amb l’ajut d’un vell mapa, vaig emprendre un viatge cap a la muntanya més alta. En arribar al cim, em vaig adonar que l’estrella no era només un astre, sinó un reflex del meu somni. Des d’aquell moment, vaig saber que el cel no té límits si un hi creu.