Dia: 3 de desembre de 2025

PABLO MARTÍNEZ 3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, vam anar a fer descens tots els amics. Vam quedar sota el telecabina a les 9.45 per pujar el més d’hora possible. Quan ja estàvem a pistes vam fer la “x4”, la “flow” i a la segona vam fer el drop i vaig caure. Vam continuar i a l’arribar a l’step-back vaig veure el Noah a terra. El primer que vaig fer va ser avisar la gent de darrere que no passessin per allà, i acte següent vaig apartar la bici del mig mentre que els meus companys l’assistien. Vam demanar-li si es trobava bé, però estava marejat. Li vaig treure el casc per donar-li aigua i veure si es podia incorporar. El pobre no va poder i vam haver de trucar als patrol.

SARA RAGUIG GARMÓN_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un pensament constant, una reflexió reiterada. Estic grossa? Tan lletja soc? Em miro al mirall i no m’agrado gens. Passo nits plorant pensant com seria ser perfecta. Diuen que el físic no importa. Però el primer que es jutja és l’aspecte. Sempre ens comparem i busquem l’aprovació d’altri. Has de ser femenina i tenir un cos esvelt. Aquesta pressió i frustració acaba destrossant-me. La meva mirada reflecteix un dolor profund, però ningú se n’adona. Només es fixen en el somriure de la màscara que amaga les llàgrimes i calla els crits d’auxili. Vull sentir-me bé, però no ho aconsegueixo. Em demano si tot això té final o serà sempre així.