3 amics, 1.000 records

PABLO VIEITEZ LAREO_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Arribo i els saludo. Comencem a caminar i parlar. Arribem a un centre comercial i canviem de direcció per anar cap al parc. Mentrestant, hi ha bromes, riures, somriures. Fins que arriba l’hora i cadascú se’n va a casa seva, però amb un somriure i records. Quan arribo a casa, saludo els meus pares i em vaig a dutxar. En acabar, em fico el pijama, sopo i parlo amb la meva família per veure com ens ha anat el dia i què hem fet. En acabar, em toca fregar els plats. Acabo i vaig a dir bona nit als meus pares per així anar al llit a estirar-me i pensar en les rialles i records que m’han quedat sobre aquest dia gràcies als meus amics.

No puc

VALENTINA RODRÍGUEZ ELIAS_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Entro a la sala. He tingut un mal dia. La veig. Se’m fa un nus a la gola. Tinc por. Em tremolen les cames, ara els braços. Em marejo. Tanco els ulls. Em preparo. Veig purpurina. Sento sorolls i els ignoro. Sento una pressió al pit. Escolto la veu del meu cap: “Tu pots”, “tu pots”. Em concentro. Tinc el cor a mil. Estic a punt, vinga… Ho faig, ho he aconseguit! Em sento superada. Ho torno a intentar, vaig decidida. Estic segura. Vinga… Ja hi som un altre cop. Em tornen a tremolar les cames, amb més força. Veig tota la sala donant voltes. El cor em comença a anar més ràpid. Em cauen les llàgrimes. No puc. NO PUC.