L’estupidesa humana

IKER BAUDIN CURZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Arriba la tardor, no tinc fulles, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba l’hivern. Segueixo sense fulles i tinc fred, però tampoc no tinc preocupacions. Arriba la primavera. Tinc fulles i soc elegant. Arriba l’estiu. Estic espantat que el monstre taronja em vingui a visitar. Al cap d’uns dies veig un individu amb un encenedor. L’encén, toca una fulla i el monstre creix, es fa gran. Al cap d’uns dies, em desperto amb la visita del monstre taronja. Sento una petita escalfor als dits dels peus que va pujant pel meu bessó. Un mal terrible m’ofega i ningú no m’ajuda. Ploro mentre m’acomiado de tot el que m’envolta.

18
29

Un somriure trencat

bERTA ALCÁZAR NAVAIS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan em miro al mirall veig una altra persona, ja no em reconec i no entenc fins a quin punt he pogut arribar fins a oblidar qui soc. No m’agrada el que veig, però no puc parar de fer-ho. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes. Res m’agrada i em començo a preguntar per què sempre m’han afectat els comentaris de la gent que m’envolta. Em giro, les llàgrimes em llisquen galtes avall. I de cop un soroll ensordidor, els aplaudiments del públic. No em consolen. Els pensaments intrusius que sempre em recorden que vull ser la millor actriu, m’empasso les llàgrimes, em giro cap al públic i somric, amagant un altre cop tot el que sento. 

50
29