CARLOS CARVALHO_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Una vegada en Jordi va demanar als seus pares el nou iPhone perquè el seu estava vell. Li van dir que no l’hi podien comprar perquè era massa car. En Jordi es va enfadar molt. No sabia el que vindria l’endemà. Quan en Jordi es va despertar els pares l’esperaven amb l’esmorzar a taula i un regal. No es podia creure que finalment li haguessin comprat el mòbil que tant desitjava. I va entendre que havien fet un gran esforç per complaure’l.
ABEL ADANEZ_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Era un dia com qualsevol altre, tan normal, tan indiferent. M’aixeco, vaig a l’escola en tobogan, sense motxilla, sense preocupacions. Em sento igual, no noto res diferent. Tot era com imaginava, exactament igual, encara que no imaginava. No pensava, però reaccionava. Tot era acció, reacció espontània, normal. S’ha d’admetre, era genial, perfecte, ideal. Torno amb el tobogan després d’un dia d’escola. Arribo a casa i trepitjo una peça de plàstic. La noto al peu. Sentia el mal realment. Aquest ha sigut el meu somni d’ahir, real, normal. Al que vull arribar és que tot era normal fins que em vaig despertar, llavors l’anterior ja no és normal.
