Dia: 27 de desembre de 2025

GADEA bLANCO_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan em vaig llevar aquell matí tot estava cobert d’una manta blanca i brillant. Vaig obrir la finestra, per sentir la freda brisa de gener, els flocs de neu se’m fonien a la cara, cadascun de formes diferents i tots tan fantàstics. Em vaig ficar les botes i els guants ràpidament, vaig baixar les escales sense fer gaire soroll. Vaig obrir delicadament la porta per no despertar la família. Al jardí la neu havia cobert totes les flors i arbres. Estirat a terra dibuixant àngels de neu, congelant-me l’esquena perquè no portava cap jaqueta. La mare em va cridar a esmorzar, amb una manta i xocolata calenta vam passar el matí.        

Èlia Juarez_3ème C Lycée Comte de Foix

Aquella nit va tenir el mateix somni, aquell que havia tengut des dels 5 anys. De petit tenia un somni estrany, i l’únic que recordava era ell tornant de l’escola, però a l’entrar a casa veia el seu pare plorant al sofà, se’l sentia des de la porta de l’entrada. Sempre igual, amb les mans a la cara, assegut a la punta del sofà. No entenia per què aquell somni era dels pocs que recordava. A sobre en Marc mai havia vist el seu pare plorar ni molt menys d’aquella manera tot vermell i tan desesperat. El que el Marc volia saber era per què el seu pare plorava. Mai ho ha sabut perquè quan s’acostava al seu pare les paraules no li sortien.