Dia: 28 de desembre de 2025

JANA GONZÁLEZ MARSAL_3r F EA Segona Ensenyança d’Encamp

Fa anys, de jove era acròbata en un circ. Jo feia part de l’últim número, em penjava d’un trapezi subjectat al sostre. L’últim cop que vaig actuar portava un llarg vestit de color blau, aquest tenia tot de volants i trossos de tela molt llargs. Aquella actuació va ser una de les millors que havia fet mai. Aleshores, el vestit em va fer relliscar. Les meves mans es van desenganxar del trapezi que em feia volar. Vaig anar caient lentament. Em sentia com un ocell al qual li estaven tallant les ales. Van ser els segons més llargs de la meva vida. És així com vaig acabar enganxada per sempre a una cadira, sense poder volar. 

ELISABET CASANOVAS DA COSTA_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un divendres a la tarda ja era de nit. Quatre amics –l’Edu, la Jana, en Joan i en Pau– jugaven a l’Uno, el pitjor joc del món. Tots estaven nerviosos i pensant quin moviment fer, perquè qualsevol tirada podia acabar en una tercera guerra mundial. A en Joan li quedava  una carta, l’Edu s’havia amagat les cartes, la Jana tenia un +4 i en pau ja s’havia retirat.Tots sabien que en qualsevol moment s’acabaria la seva amistat. I va ser en aquell moment que va esclatar la guerra, quan en Joan va trobar les cartes amagades de l’Edu i va començar a cridar. Més tard, tots van començar a cridar i a discutir, semblava que estigués enmig d’un camp ple de bombes.