La fi

JOFRE CASAL ARENY_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Era l’hora de la competició i faltava la persona més important; pel que es veia, era qui comptava. Però ningú sabia què comptava. Els minuts passaven i no apareixia. Tothom es preguntava el mateix: per què no arriba? On és?… Al cap d’una hora, finalment, va aparèixer i tot va començar. Al final va resultar que tot era un partit de futbol, i l’àrbitre va a un dels equips. En acabar, va continuar comptant. Però no comptava gols, sinó els segons que faltaven per al final. La gent va començar a notar el cel fosc i un soroll profund que creixia. L’àrbitre, amb el xiulet penjant del coll, va aixecar el braç i va assenyalar el rellotge. Quan va arribar a zero, tot va quedar en silenci. 

2
9

Si caus, no val rendir-se

DANIEL AGUILAR QUINTANILLA_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tots els pilots d’elit s’han d’entrenar molt i molt dur. Han de passar hores d’entrenament. En les curses han de suportar fins a 50 °C, a més la calor de l’asfalt, les caigudes, les operacions i el dolor, tot per fer el que els agrada. Ell avui s’aixeca i comença a entrenar dur per a la cursa d’aquest cap de setmana. En els entrenaments lliures, s’asseu, mira el casc i pensa en tot el perill que hi ha fora, en la possibilitat que potser no torni. Agafa aire, es posa el casc i puja a la moto. A la classificació passa el mateix: s’asseu i pensa. Aquell dia s’emporta la pole. A la cursa passa igual, però quan s’apaga el semàfor… 

1
9