SOFIA FERNÁNDEZ ACEVEDO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
No m’ho podia creure, tot el meu voltant s’havia paralitzar, només érem jo i el meu pensament rumiant en el pitjor que podia passar. Jo estava de peu tremolant, les llàgrimes s’apoderaven dels meus ulls, mentre sentia la notícia que va canviar la meva vida. Només podia pensar en el meu avi, la meva persona preferida, en tot el que hauria de lluitar per guanyar aquella maleïda malaltia. Volia estar al seu costat i fer-li sentir que estaria amb ell fins al final. Desitjava que tot sortís bé i que el càncer no guanyés. No podia parar de sobrepensar-ho tot, però el que més por em feia era perdre’l per sempre.