Un dia més 

Un dia més 

Ona Calmauta Molina_3ème G Lycée Comte de Foix

Ho he de dir: soc un noi de setze anys a qui li agrada la vida que té i no es queixa. És a dir, tinc amics, els meus pares estan pendents de mi, estic en bona forma física i m’encanta esquiar. Però hi ha un problema i són els meus amics… No és que me’n faltin sinó que me’n sobren: el seu comportament, les seves accions, tot el que fan per divertir-se no encaixa amb mi. Abans no em jutgeu, he de dir que no em puc quedar sol, això em convertiria en un rarito per sempreaixí que aquesta no és una opció. Entro a classe i ho faig tot amb la màscara que porto, una màscara que ningú pot veure, tothom menys 

7
14

Remuntada impossible

JOAN CABALLOL LASSO_3ème G Lycée Comte de Foix

Estàvem desil·lusionats, sense esperança, però amb ganes de fer història, d’entrar als llibres d’història del futbol. Tothom pensava què es podria fer per aconseguir aquell acte històric. L’estadi era ple a vessar, gairebé cent mil persones pendents del que passava aquell dia. Tothom estava nerviós, impacient, sobretot els jugadors. Els jugadors van entrar al terreny de joc morts de por. Els minuts passaven molt lentament, semblava etern, com si no s’acabés mai. Però, per què tants nervis, tanta tensió i desil·lusió, si al final vam guanyar sis a un?

6
11