Dia: 12 de gener de 2026

Aniuta Nazarenko_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el vespre. Un avi jugava a escacs amb la seva neta. Jugaven la setena partida. Bufava el vent i els pètals del cirerer giraven en l’aire, la neta estava meravellada davant aquella visió tan delicada. L’avi se sentia feliç de veure la seva neta somrient. La partida era lenta i silenciosa. A poc a poc, la nena començava a guanyar. L’avi la mirava amb orgull i pensava com se n’havia fet, de gran. Els pètals continuaven caient i el vent portava una olor de primavera. Els vianants miraven l’avi assegut sota l’arbre. Semblava que parlava amb algú, però davant seu només hi havia el tauler d’escacs i una cadira buida.

Bernat Melsió Pallerola_3ème H Lycée Comte de Foix

Cada matí, en Joan es mirava en un mirall luminescent situat a l’entrada del seu modern pis als afores de la universitat. Ell tenia una oïda molt sensible i des de feia un temps, cada nit sentia ultrasons que no sabia d’on provenien. A mesura que passaven els dies, va començar a veure petites siluetes al mirall. Eren una mena de potes amb cua que es reflectien al mirall. No sabia què eren. Ell mirava al seu voltant, però no veia res. Un dia es va llevar i el mirall ja no hi era, però l’entrada de la casa estava plena de pèls i hi havia trenta-dues petjades que anaven fins al balcó i que desapareixien allí. També hi havia pèls.