La vida és un joc

CRISTIAN FILIPE RIBEIRO FERRERIA_3ème K Lycée Comte de Foix

El Dimitrievski es va mirar al mirall i no es va reconèixer. Aquell jove ple de somnis s’havia convertit en un desconegut, perdut entre ombres. Tota la seva taula era plena de drogues. Ara, tenia més droga que sang al cos. “Massa ratlles, massa porros”, pensava.  Feia poc s’havia unit a una banda anomenada Seixanta-set, després d’haver passat una depressió provocada per un videojoc, el Crash Royale. Havia estat moltes vegades en coma etílic i un dia quan anava ben begut va decidir matar la seva família. Havia patit molt, era el delinqüent més buscat del món. Però en conquerir l’últim país, va marxar el llum i es va apagar el joc…

2
13

Reunió d’amics

Ángela Morais Galtier_3ème K Lycée Comte de Foix

Els meus amics i jo vam anar dissabte a un centre comercial de la capital. Vam comprar alcohol i llimonada i vam trobar un lloc amagat on ningú podria veure’ns. Quan vam arribar-hi, vam barrejar tota la beguda i la vam amagar. A la nit, vam treure la beguda de l’amagatall i vam posar-nos a fumar, beure i vapejar. No vam parar, tots vam beure massa. Feia molta calor i ens vam treure les samarretes noies i nois. Cridàvem i orinàvem al carrer. Algun veí molest devia queixar-se o potser va ser un o una de nosaltres…  De cop, va arribar la policia. No vam tenir temps de res, només vam poder sortir tots corrents, però havíem begut massa…

4
11