Dia: 25 de gener de 2026

ERIKA DA COSTA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia caminava pel bosc i tot endinsant-m’hi vaig veure una casa. Vaig decidir acostar-m’hi. Estava espantadíssima perquè tenia la impressió que algú em perseguia tot i el silenci sepulcral al meu voltant. Volia creure que només era fruit de la meva imaginació. Finalment, vaig arribar a aquella casa. En picar a la porta, ningú no va obrir, però sentia passos a l’interior. Vaig picar més fort. Quan van obrir, no em veien. Vaig entrar, molt confusa. A la televisió anunciaven la meva mort en un accident. No ho recordava. Vaig córrer al lloc dels fets i, quan hi vaig arribar, vaig veure el meu cos estès a terra. No m’ho podia creure.  

Sophia Tadeo_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quedaven després de classe al banc del racó del parc, a prop d’on jo sec habitualment, allà on el bullici del món semblava difuminar-se. Es parlaven poc, perquè les paraules sovint sobraven quan els ulls ja ho deien tot. Ell la mirava i sentia que l’univers s’empetitia, sobretot comparat amb la llum que ella desprenia. Ella reia i aquell so era suficient per fer-li bategar a ell el cor amb força però tendrament. Les mans s’apropaven fins a agafar-se i a poc a poc es feien el primer petó, tímid, maldestre, senzill i pur, testimoni d’una promesa que no s’oblida mai. Tots dos eren conscients que s’havien enamorat amb només una mirada.