Dia: 31 de gener de 2026

AARON FOIX BRUN_3r B COL·LEGI MARE JANER

Quan la vaig veure per primer cop, ho vaig dubtar. Quan em va mirar amb els seus ulls color fusta, me’n vaig assabentar. Quan em va parlar amb la seva veu dolça, me’n vaig convèncer. Quan em va abraçar amb la seva pell suau com un peluix, el meu cor va començar a bategar molt fort. Quan m’ho va dir, em va destrossar. Quan em vaig acomiadar, la tristesa m’envaí. Quan no hi va ser, la vaig trobar molt a faltar: la seva presència, la manera en què em feia sentir, la seva mirada, la seva veu, la seva manera d’actuar, les seves abraçades… Tota ella. Aquella sensació em feia sentir viu, com si el meu cor hagués renascut de les cendres.

ARES LLUÍS REINOSO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Era allà, amb els seus auriculars, mirant les vores com si el món fos una altra estació. Jo vaig pujar al vagó, i el temps va semblar congelar-se per uns instants. Els seus profunds ulls blaus es van trobar amb la foscor dels meus ulls. Sentia com l’electricitat corria per les meves venes. No feien falta paraules, els nostres somriures parlaven per si sols. El tren bategava i el meu cor amb ell. Vaig baixar a la meva estació, però encara sento la seva intensa mirada enganxada a la meva esquena. “Tant de bo demà…”, vaig pensar, i sense saber res del que havia passat en aquell instant, sabia que aquella mirada no l’oblidaré mai.