Dia: 3 de febrer de 2026

RAYAN CHEMLAL KHALIFI_3ème G Lycée Comte de Foix

M’aixeco del llit, surto de l’habitació i no trobo els meus pares. Els truco als mòbils, però trobo el de la meva mare a sobre del llit. Em desespero, em dic: on estan? Surto a fora per buscar-los, però hi ha alguna cosa molt estranya: NO HI HA NINGÚ! Truco als meus amics però ningú em contesta. M’estic desesperant. De sobte, trobo una dona. Començo a parlar amb ella i em diu que no hi ha ningú perquè el món ja no és habitable. Li demano si sap on és tota la gent, però quan em giro per mirar-la i escoltar la seva resposta ja no hi és. M’espanto. Començo a cridar, però no em respon. De sobte sona el despertador: Uf!, quin ensurt.

POL CAUBET FRESNO_3ème G Lycée Comte de Foix

Em desperto, surto de l’habitació i prenc un cafè. Em vesteixo i surto de casa. He d’anar a la feina amb metro. Mentre espero a l’estació, veig que la gent em mira estranyada. No li dono gaire importància i l’agafo amb normalitat. Arribo a la feina, i mentre pujo a l’ascensor, el vigilant em para i no em reconeix, li ensenyo la carta credencial i em dona pas. Pujo a la 6a planta. M’assec davant de l’ordinador quan apareix el meu cap exigint-me la identificació, li dono i em diu que me’n vagi a casa. No entenc res, però obeeixo. Però abans passo pel bany, mentre em rento les mans, miro al mirall i veig el cap d’un colom amb braços.