Dia: 6 de febrer de 2026

PÀTRIC TOLÓ PÉREZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Em perseguien. Excés de velocitat i carregat de diners. Els de blau s’acostaven, el cotxe no responia i jo volia anar més ràpid. Arribava a la ciutat i era molt a prop de l’amagatall. Feia maniobres massa perilloses, com si estigués en una pel·lícula de curses de cotxes o pitjor. Els de blau enganxats als meus talons, però no arribaven a tocar-los. Era el millor en el meu treball. Però a l’última corba, a l’últim tros, a l’últim bocí, a l’última porció, de lliurar-me d’ells, m’adono que ells no eren els perseguidors, sinó la mort. M’estampo, dono sis voltes de campana sense parar i què ha passat? Fins aquí només? Ho finalitzo tot? 

JOSEP BALLESTER GONÇALVES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Dimarts dia 6 de maig comença un dels partits més bonics de tots els temps. L’Inter de Milà té un gran punt a favor, té l’afició que li dona suport. Tot i així, el conjunt culer empata el gran partit sense cap mena de por. Durant tot el partit, s’ha sentit un domini culer del principi a la fi. Però amb uns grans jugadors per part de l’Inter de Milà, aquests han seguit atacant, intentant batre els jugadors culers. Finalment, amb el conjunt visitant dominant, en una jugada sense sentit, l’Inter xuta i acaba el partit. Aquest sentiment d’impotència culer és el sentiment que se sent quan per al diari un microrelat has de fer.