Dia: 14 de febrer de 2026

MARIA PIMIENTA DUSAUTOR_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

No podia més. Vaig decidir muntar el cavall que havia heretat del meu pare. En anar-lo a buscar, el Fúria va renillar i saltar, però no li vaig fer cas. Vam anar cap a la muntanya. Em sentia feliç, més a prop del meu pare. Vam sentir un tro. El Fúria va sortir galopant i es va endinsar al bosc. Li vaig cridar que parés, però no em feia cas. Ens vam perdre. Tot era fosc i no sabia com tornar. El Fúria no parava quiet. Teníem por. Una imatge del meu pare em va venir al cap: “Quan et perdis, no perdis la calma i escolta el teu entorn.” Vaig parar atenció i vaig sentir un moviment d’aigua. Era el riu que arribava darrere casa meva.

POL ORDÓÑEZ LEDESMA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El Robert va sortir al carrer. Se li feia tot molt estrany, però li agradava. Al cap d’una estona, una noia se li va apropar i el Robert va aconseguir comunicar-li els seus sentiments. Era un avanç molt gran. Mentre passejaven pel carrer, el Robert anava analitzant les emocions que veia per aprendre a expressar les seves noves emocions. Cada vegada se sentia més còmode en les conversacions, ja que com més escoltava, més aprenia. Al vespre, el Robert va tornar al laboratori. El científic li va treure l’aparença humana i la clau on s’havien guardat tots els seus progressos. L’experiment havia estat un èxit.