Dia: 16 de febrer de 2026

NAYRA MARTÍN_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia, una noia de 14 anys anava cap a l’escola. Era bonica i amable, però els companys sovint es reien del seu físic. Abans de marxar, es mirava al mirall i hi veia una cara molt ampla, amb granets i una mica de panxa… Tot fals: només era el reflex de tot el que li deien. Trista, va decidir actuar malament: va deixar de menjar i s’aprimava cada dia més sense adonar-se’n. El seu cos i la seva alegria s’anaven apagant. Després d’un temps va decidir canviar: va començar a fer esport, a cuidar-se i a tornar a ser ella. Així va entendre que el problema no era ella, sinó els altres.

ONA GOICOECHEA_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’Anna sempre feia el mateix recorregut, però aquell dia era diferent. Sentia una presència a prop, es girava constantment i no veia ningú. Tenia por, de fet, estava aterrida. Cada cop estava més neguitosa, suava i començava a tremolar. Va sentir un cop sec… tot era fosc. Se li va accelerar la respiració i de sobte algú la va agafar del coll. Va deixar de respirar, totes les seves forces es concentraven a poder sortir d’allà. Sentia terror. Sabia que no podria sortir i moriria allà mateix. Va sentir una veu. “Anna, desperta! Anna, si us plau!”. L’Anna es va despertar, havia tornat a passar, el somni de l’agressió tornava a aparèixer.