Dia: 17 de febrer de 2026

GERARD GARCÍA JIMÉNEZ_ 3r B COL·LEGI MARE JANER

Vaig rebre el missatge a mitja tarda: Demà, al banc de sempre. Feia temps que no ens vèiem. Dies plens d’excuses, d’exàmens, de deures. Aquell text em va fer somriure. L’endemà hi vaig arribar abans d’hora. El banc estava buit, però ple de nosaltres. De tardes llargues, de secrets, de rialles que encara ressonaven entre les branques. Vaig seure i el vent em portava records: aquella vegada que vam fer plans impossibles, o quan vam riure fins a plorar. Quan el vaig veure venir, no vaig dir res. Ens vam asseure. I en aquell silenci, vaig sentir que tot estava bé. Perquè l’amistat, la de debò, no necessita paraules. Només presència.

AINA DÍAZ CADENa_3r B COL·LEGI MARE JANER

Va publicar una foto d’ella mateixa plena de maquillatge, filtres, i molts retocs. L’aire capturava mirades desconegudes. Més de 1.000 likes en menys de deu minuts, comentaris com “aprecio la teva bellesa”, “brilles tant com un sol”. Això l’omplia de felicitat. Temps més tard, n’ha publicat una altra. Aquesta vegada completament diferent, sense maquillatge, cap filtre, cap retoc. Van passar dies i dies, i la xarxa ignorava la seva bellesa natural, es perdia enmig d’un miratge digital, no rebia cap resposta, tenia 4 likes, un d’ells, seu. El silenci li va fer entendre que la xarxa no valora la bellesa real. A partir d’ara ella sí.