Dia: 21 de febrer de 2026

NORA GARCÍA SALAS_3r Lycée Comte de Foix

Es va mirar les mans horroritzada. No es va preguntar a si mateixa què havia fet perquè ja sabia la resposta, i ningú vol sentir que has matat una persona. Però, després del xoc inicial, es va adonar de com ho havia fet: determinadament i ràpidament. Se’n penedia d’haver-ho fet, però el silenci que va venir després de l’últim alè va aconseguir calmar les veus del seu cap per primera vegada. Així que ho va continuar fent. Al cap i a la fi, no hi ha res més satisfactori que veure com les persones que t’han arruïnat la vida et miren amb por als ulls sabent que la seva acabarà al cap de pocs segons. 

LIA GARCIA HASNAOUI_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Avui catorze de febrer, dia dels enamorats, fa tres anys que va morir una persona molt essencial per a mi. Encara recordo el primer dia que vam quedar, la seva olor de coco, el seu somriure sempre que em veia de lluny, la seva veu, la seva mirada i el color dels seus ulls… El vaig anar a veure al cementiri, com de costum, li vaig portar un ram de flors del seu color preferit: el blanc. Un color tan pur i elegant com el seu amor, però, sobretot, tan perfecte com ell. Sempre estaràs amb mi i seràs part de mi. El teu record és la meva força en els dies durs i el meu somriure en els dies bons.