Mes: febrer de 2026

IVO ARASA_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Dia de competició mundial, estava molt nerviós. Última carrera del Free Ride World Tour a Verbier. Soc l’únic andorrà classificat a la final del millor campionat d’esquí. Surto tercer, per la part més complicada. Fa 3 anys que espero aquest moment, soc el millor esquiador del país. Estic patrocinat per Head, però estic buscant el patrocini de Rossignol. Em toca, estic molt motivat i ansiós per baixar i quedar primer. Faig la meva baixada i arribo al final. Em diuen que pel recompte de punts soc primer de la general. Arriben tots els corredors a baix, em diuen que he aconseguit el triomf tan esperat. Soc un andorrà  que ha fet història.

MARIONA TORNÉ NAVARRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estic sota els llums de l’escenari i no puc moure’m de terra, des d’aquí es veu molt brillant, relliscós. La caiguda dins la volta ha sigut horrorosa, els peus em tremolaven dels nervis, ja no em queda carrera, aquí s’acaba tot. Feia més de cinc mesos que treballava en aquesta preciosa coreografia per esguerrar-ho en dos segons. La ràbia i pena que sento és fastigosa, vull vomitar. Tothom em mira, l’entrenador espera que continuï, però no puc. Tinc ganes de sortir corrents i plorar als braços de la mare. Ara he de ser forta. El jurat demana si estic bé, la resposta dins meu és no, però una ballarina mai cau.

GERARD GARCÍA JIMÉNEZ_ 3r B COL·LEGI MARE JANER

Vaig rebre el missatge a mitja tarda: Demà, al banc de sempre. Feia temps que no ens vèiem. Dies plens d’excuses, d’exàmens, de deures. Aquell text em va fer somriure. L’endemà hi vaig arribar abans d’hora. El banc estava buit, però ple de nosaltres. De tardes llargues, de secrets, de rialles que encara ressonaven entre les branques. Vaig seure i el vent em portava records: aquella vegada que vam fer plans impossibles, o quan vam riure fins a plorar. Quan el vaig veure venir, no vaig dir res. Ens vam asseure. I en aquell silenci, vaig sentir que tot estava bé. Perquè l’amistat, la de debò, no necessita paraules. Només presència.

AINA DÍAZ CADENa_3r B COL·LEGI MARE JANER

Va publicar una foto d’ella mateixa plena de maquillatge, filtres, i molts retocs. L’aire capturava mirades desconegudes. Més de 1.000 likes en menys de deu minuts, comentaris com “aprecio la teva bellesa”, “brilles tant com un sol”. Això l’omplia de felicitat. Temps més tard, n’ha publicat una altra. Aquesta vegada completament diferent, sense maquillatge, cap filtre, cap retoc. Van passar dies i dies, i la xarxa ignorava la seva bellesa natural, es perdia enmig d’un miratge digital, no rebia cap resposta, tenia 4 likes, un d’ells, seu. El silenci li va fer entendre que la xarxa no valora la bellesa real. A partir d’ara ella sí.

NAYRA MARTÍN_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia, una noia de 14 anys anava cap a l’escola. Era bonica i amable, però els companys sovint es reien del seu físic. Abans de marxar, es mirava al mirall i hi veia una cara molt ampla, amb granets i una mica de panxa… Tot fals: només era el reflex de tot el que li deien. Trista, va decidir actuar malament: va deixar de menjar i s’aprimava cada dia més sense adonar-se’n. El seu cos i la seva alegria s’anaven apagant. Després d’un temps va decidir canviar: va començar a fer esport, a cuidar-se i a tornar a ser ella. Així va entendre que el problema no era ella, sinó els altres.

ONA GOICOECHEA_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’Anna sempre feia el mateix recorregut, però aquell dia era diferent. Sentia una presència a prop, es girava constantment i no veia ningú. Tenia por, de fet, estava aterrida. Cada cop estava més neguitosa, suava i començava a tremolar. Va sentir un cop sec… tot era fosc. Se li va accelerar la respiració i de sobte algú la va agafar del coll. Va deixar de respirar, totes les seves forces es concentraven a poder sortir d’allà. Sentia terror. Sabia que no podria sortir i moriria allà mateix. Va sentir una veu. “Anna, desperta! Anna, si us plau!”. L’Anna es va despertar, havia tornat a passar, el somni de l’agressió tornava a aparèixer.

SCARLETH HERRERA CASTRO_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

En pocs mesos m’he adonat de la dificultat de trobar una solució quan no hi ha interès, només indiferència. Quina persona podria dir que la parella que es veia tan feliç i es demostraven amor ara no saben què fer amb la seva relació? Després d’un llarg temps ja havíem provat algunes coses per salvar la nostra relació. Semblava que ell no tenia cap problema, en canvi jo sí que en tenia; tant és així que el cap no em parava de donar voltes. No n’estava del tot segura, però ho havia de fer. Mentrestant, jo esperava que passés el temps per veure si alguna cosa millorava, però amb tristesa, dolor i por, va arribar el dia.

EDURNE FUENTES LÓPEZ_3r A COL·LEGI MARIA MOLINER

Què us he fet? Només vaig dir la veritat, no entenc per què us caic malament. Per què parleu malament de mi dintre i fora del col·legi? Per què em deixeu sola als patis, als projectes, inclús als temps lliures. Arribo plorant a casa per l’exclusió, solament vaig dir la veritat sobre aquell vestit. Tants anys d’amistat s’acaben per dir la veritat? Tinc por d’anar a l’escola per si em fan alguna cosa o tots parlen malament de mi. Per què tota secundària m’odia per culpa dels rumors? Tot el curs 2024-2025 ha sigut el pitjor de la meva vida per culpa dels companys. Per què he perdut amics? Si soc un tros de pa, o almenys això crec jo…

MARIA PIMIENTA DUSAUTOR_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

No podia més. Vaig decidir muntar el cavall que havia heretat del meu pare. En anar-lo a buscar, el Fúria va renillar i saltar, però no li vaig fer cas. Vam anar cap a la muntanya. Em sentia feliç, més a prop del meu pare. Vam sentir un tro. El Fúria va sortir galopant i es va endinsar al bosc. Li vaig cridar que parés, però no em feia cas. Ens vam perdre. Tot era fosc i no sabia com tornar. El Fúria no parava quiet. Teníem por. Una imatge del meu pare em va venir al cap: “Quan et perdis, no perdis la calma i escolta el teu entorn.” Vaig parar atenció i vaig sentir un moviment d’aigua. Era el riu que arribava darrere casa meva.

POL ORDÓÑEZ LEDESMA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El Robert va sortir al carrer. Se li feia tot molt estrany, però li agradava. Al cap d’una estona, una noia se li va apropar i el Robert va aconseguir comunicar-li els seus sentiments. Era un avanç molt gran. Mentre passejaven pel carrer, el Robert anava analitzant les emocions que veia per aprendre a expressar les seves noves emocions. Cada vegada se sentia més còmode en les conversacions, ja que com més escoltava, més aprenia. Al vespre, el Robert va tornar al laboratori. El científic li va treure l’aparença humana i la clau on s’havien guardat tots els seus progressos. L’experiment havia estat un èxit.

GABRIEL FERREIRA COUOT_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El Miquel, anant a l’escola com sempre, pel camí va trobar un patinet. Ell mai havia anat en patinet. En veure aquell abandonat, el va amagar i es va dir que en sortir de l’escola aniria a buscar-lo. Després de fer la seva última classe va anar corrents on l’havia deixat, va alegrar-se de veure’l, el va agafar i de camí a casa va intentar muntar-hi; després de quatre metres va relliscar i en aquell moment… va passar un cotxe i l’atropellà. El conductor en veure el nen en aquell estat va sortir corrents. Els policies van trobar el culpable amb les càmeres de la zona i van anar a casa seva, però en entrar van veure que s’havia tret la vida.

MARTÍ FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ_3r  COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig aixecar-me com de costum a les set del matí, vaig mirar per la finestra, era tot fosc. La veritat, estava nerviós, ja que era el meu aniversari. Per esmorzar la meva mare em va fer un pastís, no me’l vaig acabar, el vaig guardar en una carmanyola per portar-lo al col·legi. De camí a l’escola feia molt fred, vaig sentir el que semblaven trets, em vaig apropar a un home i vaig demanar-li què eren aquells sorolls, em va ignorar. No li vaig donar importància. En arribar a l’escola vaig anar a classe directament. La classe era fosca, no entenia el perquè, vaig entrar i… Pum! “Ara no entenc per què estic a l’hospital, senyor policia.” 

AINARA LOPES_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan va arribar a casa de la seva tieta, va trobar una capsa de fusta. Al costat d’aquell objecte tan misteriós hi havia un paper enrotllat amb un contingut sospitós que deia: “Dins d’aquesta capsa hi ha una cosa molt especial, quan l’obris ho descobriràs.” Va decidir anar amb la seva tieta per preguntar-li on estava la clau, però li va dir que no en sabia res. Es va posar a caminar per tota la casa fins que va trobar una cosa de metall sota el sofà. La va agafar i va resultar que era la clau que buscava per tot arreu. Va córrer fins a la capsa, la va obrir i va trobar una nota petita que deia: “La clau interior és el teu cor.”

LINO LÓPEZ_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

El dia del desè aniversari del meu amic va tenir una sorpresa molt estranya. Els seus pares havien anat a comprar el menjar per la festa i ell es va quedar sol a casa. Quan va entrar a l’habitació del seu germà gran, va trobar un regal molt gran, enorme. El va obrir i va quedar sorprès per l’objecte que hi havia dins la caixa. Era un ninot gran i estrany que duia una petita pilota a la mà. Quan els seus pares van tornar carregats amb tota la compra, el van veure amb el regal i es van quedar sorpresos, perquè aquell regal no era per a ell, sinó per al seu germà gran. Va ser un dia ple d’emocions inesperades i de riures, que mai no oblidarà.

PAULA BUITRAGO_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Avui, unes nenes han anat a explorar una casa abandonada. Estan felices perquè els encanta fer això, no els causa por. La casa és molt vella i feta malbé. De sobte, el terra es trenca totalment i elles cauen a una cambra molt fosca, totes quatre s’adonen que la cambra està plena de joguines, era com una habitació d’un nen petit i, de cop i volta, escolten el plor d’un nadó. Elles s’espanten i surten corrents d’aquesta casa, truquen a la policia i venen a registrar tota la casa, els diuen que en aquella habitació hi havia el cos d’un nadó que va morir feia vint-i-quatre anys, però avui en dia, elles encara no s’ho creuen.

JAVIER GARCIA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un pianista es va sorprendre quan la partitura es va transformar en un home que el volia transformar en un gran músic. Encara que aquell pianista, Mozart, no s’ho creia, l’home va entrar al seu cervell i li va atorgar tota la informació de la música transformant-lo en un dels grans pianistes. D’aquesta manera, Mozart, al llarg de la seva vida, va crear moltes obres mestres. Al final dels seus dies, es va transformar en una partitura. L’home que li havia atorgat els poders era Bach renascut en una partitura. Quan arribi el moment, Mozart es transformarà en la partitura que li donarà els seus poders a Ludwig van Beethoven.

Samuel Darmon Abitbol_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino

Estava estirat a la sorra amb una ampolla d’aigua mirant el mar, però s’avorria molt i va anar a banyar-se. Llavors va veure uns nens bussejant mirant els peixos, n’hi havia que estaven nedant. De sobte li van tirar aigua, era el seu germà i van començar a jugar a tirar-se aigua. Van agafar una pilota que havien portat i se la van passar entre ells. De cop i volta va sentir un crit. Es va despertar, estava somiant. Era el primer dia de classe i havia llençat l’estoig a la professora. Van trucar a casa i el van castigar una setmana sense telèfon. 

ADRIÀ BORRACHERO GORAY_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

En Josep, que mai no ha sigut un gran atleta, avui es proposa pujar la gran formació rocosa. Inicia la travessia amb força, amb l’objectiu al cap de poder menjar. Mentre avança perd ritme, però no vol rendir-se. En completar la meitat del camí es troba un company estirat a terra; tot i així, sembla orgullós d’haver millorat la seva marca. Veure’l tan feliç el motiva a seguir endavant. Amb molt esforç aconsegueix arribar a una fresca fulla verda que cau del cel. Ho ha aconseguit, el caragol ha pujat sobre la pedra i ha obtingut el seu premi. 

PAULA VIDA_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Havíem arribat a França, pel viatge de fi de curs. Poc després d’instal·lar-nos a les habitacions, vam arreglar-nos per a la nit. A l’acabar, vam anar cap a l’habitació d’uns amics, una cosa estrictament prohibida. Així que vam haver de sortir per la finestra de l’habitació. Només faltava la Lia per sortir i mentre sortia, va caure, va fer un crit i es va trencar la part del darrere del vestit. Els nens ens feien senyals des de la seva finestra perquè correguéssim: els professors havien sentit el crit. Quan vam sentir la veu dels professors… va començar la diversió, ja que la Lia corria amb la part del darrere del vestit trencada.

Mariia Larkhipova_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és el dia que tant he esperat, la meva primera competició. M’he entrenat durant hores i més hores i somiat mil vegades en aquest moment. Aquí estic, amb el maquillatge perfecte i els cabells recollits en un monyo ben alt, sortint a la pista. El meu entrenador em mira amb suport, sona el xiulet i la música comença. Hi ha moments en què faig coses inusuals, i fins i tot quan l’arc m’ha caigut a terra, ho he sabut dissimular. He abraçat l’entrenador i he esperat que em donessin la puntuació. Les meves competidores tenen puntuacions molt altes, sé que serà difícil avançar-les, però no em rendiré i continuaré lluitant per aconseguir-ho.