Dia: 4 de març de 2026

EDGAR DA COSTA FERREIRA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

El problema és molt greu, estàs acorralat i no saps què fer. L’únic que et queda és arraulir-te, tancar els ulls i que passi el que hagi de passar. Tot plegat sembla un somni. Et van agafar i et van apallissar. Has sobreviscut, però no et pots moure. Cau la nit i segueixes estès a terra com si fossis mort. Per sort, ha començat a ploure. Creus que és el final d’una d’aquelles pel·lícules tristes on mor el protagonista. Comences a desesperar-te i aconsegueixes refugiar-te en un porxo al costat d’uns contenidors. Passes la nit sabent que moriràs sol perquè ningú t’estima, no vols tancar els ulls, però acabes cedint.

ISONA CUEN SIBILA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic sola a casa, pujo les escales per anar a l’habitació, sento un soroll, el vull ignorar per no preocupar-me i llegeixo un llibre per no pensar-hi. Torno a sentir-lo, ve de baix, continuo llegint. A la tercera vegada ja em preocupo, potser tots els llibres que he llegit d’assassins i fantasmes fan que ho exageri tot. Baixo les escales per veure què passa, el soroll ve de la porta del final del passadís, dubto, però decideixo entrar, el cor em va a mil. I si hi ha un assassí? O un fantasma? Tremolo i camino fins al final, obro la porta, el cor torna a la normalitat, paro de tremolar, quan veig la rentadora encesa.