La cursa infinita

FABIAN SALGADO_3e E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Avui he d’anar al Madriu per iniciar la gran carrera. L’emoció és real perquè passarem per Espanya, França, Itàlia, Japó, Rússia… Deserts, mars… Només em preocupa una sola cosa: el desert d’Egipte. Diuen que… “Tres, dos, un!”, he de sortir. És així com vaig començar una cursa per diferents països i climes fins que, a la corba del desert d’Egipte, un clergue ens va maleir i, cada vegada que arribem al final de l’etapa, ens transportem a l’inici. Tanmateix, si intentem sortir de la carrera, se’ns acaba el combustible. Han passat 3 mesos des d’aquell inici… Us faig aquesta carta perquè necessito la vostra ajuda, si us plau!

El desig d’aniversari

DANIEL GINESTA_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

–Ostres, quina enlluernada! Què passa? Tan bé que estava dormint… Tot just començo a obrir els ulls esperant veure la finestra de la meva habitació amb un cel encara enfosquit, però no. Veig una gran lluminària blanca, no acabo de saber on estic. És un lloc molt clar, però sento veus, semblen els meus pares, però no els entenc. De mica en mica aquest espai canvia de color. Comencen a veure’s els mobles, les parets i… uns pares. –Espavila, que faràs tard! Ara sí que no entenc res. Estic a la meva habitació, com cada dia, però… Aquests no són els meus pares! No pot ser. El desig… Aquell desig… S’ha fet realitat? Noooooo…