Des de la meva finestra

BÀRBARA FREITAS_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Des de la meva finestra la veig perfectament. No la conec gaire però puc dir que és perfecta i brillant i també tan independent i inabastable. Sento que apropar-me a ella és simplement impossible. No puc parar de pensar en ella en cada moment, menjant, estudiant, fins i tot somiant. Sempre que estic a l’institut o on sigui, espero ansiosament la nit per a poder observar-la. Avui és més bonica, crec que la veig més plena. Hi ha dies que la veig més prima. El meu desig és poder apropar-m’hi una mica encara que sigui uns segons, però crec que això no serà possible perquè per poder apropar-se a la Lluna hauria de ser astronauta.

Una trista realitat

NUNO VERISSIMO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La gent pensa que els homes no podem expressar els sentiments, com la tristesa, i que ens hem de mantenir com pedres davant qualsevol situació. Però, això està molt allunyat de la realitat perquè nosaltres hauríem de poder expressar-nos sense que tothom ens miri malament perquè nosaltres també en tenim, de sentiments, no només la fúria o la felicitat. Aquest estereotip em té molt trist perquè no ens podem expressar lliurement sense ser jutjats per la societat. Per això hi ha un percentatge tan alt en els suïcidis del gènere masculí. Però, poca gent es preocupa de la gravetat real d’aquest problema, és clar, els homes no ploren mai.