El gosset esperat

Eva Loucine Davtian_3ème G Lycée Comte de Foix

Des de petita, la Júlia volia tenir un gosset a la seva vida. Llavors feia tot el possible per aconseguir-lo, però els seus pares no hi estaven d’acord per la responsabilitat que comportava. Un dia dels més bonics de la setmana, aquesta noia va anar a la campanya al costat de casa seva per treure’s tot del seu cap i reflexionar. Estava molt sola, sense ningú al seu costat, ni germans o germanes. Ella dormia com un sol entre les flors quan va sentir un soroll al camp. Un gos va sortir de les fulles. Amb la por i l’emoció, la noia es preguntava de qui podia ser aquell gos. Finalment el va agafar. La casa tenia camions davant però no sabia per què. Va ensenyar el gos als seus pares. Al final van venir els propietaris del gos, que s’havia perdut. 

Una platja idíl·lica

CELINE CRICHTON ARCHER_3ème G Lycée Comte de Foix

Avui anem a la platja! Quina il·lusió! M’encanta el mar, el sol, les palmeres i aquella brisa de mar tan agradable i relaxant. Entres al mar i t’acaronen les onades. Els peixets et pessigollegen els peus i tanques els ulls per deixar que el sol t’acariciï la cara. Flotant, pujant, baixant, amb les onades i vas apropant-te a la platja, empesa dolçament pel mar. Quan en surts, la sorra se t’escola entre els dits dels peus i camines fins a l’hamaca que t’espera, penjada entre dues palmeres. Entrem al cotxe i conduïm fins a la destinació tan esperada. Hi arribem: la sorra és pedra, el mar és negre, el vent bufa i cauen gotes.